diumenge
dijous
FENT SUSHI
Avui hem estat fent sushi (鮨, 鮓, 寿司 o 壽司) al col·legi,
un dels menjars tradicionals de Japó.
Vam explicar que
era el sushi: un plat d'origen japonès amb base d'algues i farcit de pasta
d'arròs, amb vinagre de poma i sucre, a més de marisc o peix cru. Nosaltres
també elaborem el sushi amb cogombre , alvocat, sesam i wasabi.
Vam ensenyar com es
feia i després vam fer-ho entre tots. El primer consisteix a agafar una planxa
enrotllable i estendre sobre ella una base d'alga; per damunt, posar-li la
pasta d'arròs. A continuación, es col·loquen els ingredients que un vulgui. El
segon pas és enrotllar-ho amb un art especial i deixar-ho reposar en un plat.
Al final ho vam
poder degustar tots/es.
Si us donés la meva
opinió a mi m'ha encantat, ho tornaria a repetir moltíssimes vegades.
dimecres
DORAYAKIS
Els Dorayakis són uns dolços molt populars a Japó. No només els mengen els nens, sinó també els adults. En la sèrie de Doraemon apareix com el menjar favorit d'aquest personatge.
Dorayaki (“DAURA”és gong en japonès) significa “gong torrat”, segurament a causa de la seva forma circular.
El dorayaki està format per dues coques farcides d'una pasta dolça. Aquesta massa s'elabora amb mongetes vermelles (azuki) i sucre.
KIOTO, LA NOSTRA CARPA
Com no teníem cometes en forma de carpa, vam pensar que era molt més
interessant tenir una carpa de debò. Així que, després d'una votació per
decidir-ho vam comprar una en la tenda d'animals.En arribar a classe, entre tots vam fer moltes propostes per al nom, però la que més ens va agradar va ser: Kioto. Estem encantats amb la nostra carpa. Tenir al Kioto ens està ajudant per aprendre moltes coses sobre les carpes: d'on procedeixen, com s'alimenten, com es reprodueixen, com dormen, quant temps viuen, etc.
Cada dia, el responsable de classe, li dóna el menjar i li canvia l'aigua.
MANGA
Manga (漫画) és la
paraula japonesa per designar a les historietes en general. Fora de Japó,
s'utilitza exclusivament per referir-se a les historietes nipones.
El manga té una àmplia varietat de gèneres, i arriba a públics diversos i persones adultes. Constitueix una part molt important del mercat editorial de Japó i motiva múltiples adaptacions a diferents formats: sèries d'animació, conegudes com Anime, o d'imatge real, pel·lícules, videojocs i novel·les. Cada setmana o mes s'editen noves revistes amb lliuraments de cada sèrie, al més pur estil del fulletó, protagonitzades per herois les aventures dels quals en alguns casos sedueixen als lectors durant anys. Des dels anys vuitanta, ha anat conquistant també els mercats occidentals.
El manga té una àmplia varietat de gèneres, i arriba a públics diversos i persones adultes. Constitueix una part molt important del mercat editorial de Japó i motiva múltiples adaptacions a diferents formats: sèries d'animació, conegudes com Anime, o d'imatge real, pel·lícules, videojocs i novel·les. Cada setmana o mes s'editen noves revistes amb lliuraments de cada sèrie, al més pur estil del fulletó, protagonitzades per herois les aventures dels quals en alguns casos sedueixen als lectors durant anys. Des dels anys vuitanta, ha anat conquistant també els mercats occidentals.
A diferència de les altres dues
grans escoles d'historieta (la franc-belga i la nord-americana), en el manga
les vinyetes i pàgines es llegeixen de dreta a esquerra, igual que en
l'escriptura tradicional japonesa. El més popular i reconegut estil de manga té
també altres característiques distintives, moltes d'elles per influència de Osamu
Tezuka, considerat el pare del manga modern.
SAMURAIS
El significat de la paraula samurai fa referència a “el qual serveix”. No eren criats de servei domèstic, sinó militars dedicats a protegir els interessos del senyor al que servien. A causa que eren entrenats en les arts marcials des de petits, en aconseguir la seva joventut arribaven a convertir-se en hàbils arquers, genets i espadaxins. A més, els seus estudis marcials eren complementats amb filosofia, literatura i cal•ligrafia entre moltes altres disciplines, amb la finalitat de desenvolupar una personalitat equilibrada que els transformés en un exemple digne de seguir. És així com cada samurai formava part d'un determinat clan al que devia obediència per sobre totes les coses.
Els samurais van ser molt temuts per les seves grans habilitats per a la guerra.
En la seva part filosòfica, el samurai havia de seguir estrictament un codi d'honor denominat Bushidō.
La casta samurai tenia el privilegi de portar en la seva cintura dos sabres: un de llarg anomenat katana i un més curt denominat wakizashi.
dissabte
URASHIMA TARO
Els contes populars són una forma d’acostar-se a la
tradició i la forma de pensar d’altres pobles. La llegenda del pescador
Urashima és una de les narracions més tradicionals del Japó.
Pots entrar als set millors contes japonesos: http://books.google.es/books?id=rCw4qjlpNPMC&pg=PT30&lpg=PT27&dq=el+joven+p&hl=es
dimecres
HISTORIA DEL SUSHI
Sushi significa arròs avinagrat,
en japonès. És un plat d'origen nipó a força d'arròs cuit amanit amb vinagre
d'arròs, sucre i sal. Aquest plat és un dels més reconeguts de la gastronomia
japonesa i un dels més populars al món.
Fora de Japó el nom
sushi designa només a les varietats més habituals, com el makizushi o el nigirizushi;
curiosament se sol fer extensiu al sashimi, un plat a força de peix cru però
sense arròs.
La referència més
primerenca del sushi a Japó va aparèixer l'any 718 encara que haurien de passar
800 anys, fins al segle XIX, perquè el sushi fos canviant al mateix ritme que
la gastronomia japonesa: l'arròs va passar a ser bullit en comptes de bullit al
vapor, i el més important: es va inventar el vinagre d'arròs. Mentre el sushi
continuava fent-se fermentat juntament amb l'arròs, el temps de fermentació es
va reduir gradualment i l'arròs es va començar a menjar amb el peix.
En el període Muromachi,
entre els anys 1336 i 1573, es va desenvolupar el procés per crear oshizushi.
Consistia a substituir la fermentació per l'ús del vinagre. Més tard, en el
període Azuchi-Momoyama, del 1573 al 1603, es va inventar el namanari que es
fermentava durant un període més curt que el narezushi (en el qual el peix es
fermenta durant llarg temps juntament amb l'arròs i es menja després de
separar-ho de l'arròs) i possiblement es marinaba amb vinagre d'arròs, la qual
cosa li conferia una olor diferent al narezushi. La forta olor delcnarezushi va
ser probablement una de les raons de l'escurçament i eventual desaparició del
procés de fermentació.
Existeixen escrits
de l'època que descriuen l'olor del producte com "un encreuament entre
formatge blau , peix i vinagre d'arròs".
A inicis del segle
XVIII, el oshizushi es va perfeccionar a Osaka i va arribar a Edo (actual
Tòquio) a mitjans d’aquest segle. Aquests sushi requerien un temps de
fermentació molt menor, així que les tendes avisaven als clients que esperaven
quan el sushi estava llest.
Hanaya Yohei, al final
del període Edo, va inventar la varietat Kanto del nigirizushi. Es tractava
d'un tipus de sushi sense fermentar i que es podia menjar amb les mans (o usant
escuradents de bambú). Aquesta nova varietat va suposar el començament del sushi
com a menjar ràpid dins del Japó. Aquests primers nigirizushi no eren iguals
que les varietats actuals. El peix es marinaba en salsa de soja o vinagre o se
salava molt, així que no era necessari mullar el sushi en salsa de soja. De
vegades el peix es cuinava abans de formar el sushi; aquests mètodes
s'utilitzaven a causa que en aquella època no existien possibilitats de
refrigeració.
L'arribada de la
refrigeració moderna a inicis del segle XX va permetre al sushi fet de peix
fresc durar molt més temps. A la fi del segle XX el sushi va començar a guanyar
importància i popularitat a nivell mundial.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)