Benvinguts/des al blog del projecte Japó de cinquè de Primària del Col·legi Santa Teresa de Jesús de Terrassa.

dijous

SUMO



KARATE



FENT SUSHI


Avui hem estat fent sushi (, , 寿司 o 壽司) al col·legi, un dels menjars tradicionals de Japó.

Vam explicar que era el sushi: un plat d'origen japonès amb base d'algues i farcit de pasta d'arròs, amb vinagre de poma i sucre, a més de marisc o peix cru. Nosaltres també elaborem el sushi amb cogombre , alvocat, sesam i wasabi.
Vam ensenyar com es feia i després vam fer-ho entre tots. El primer consisteix a agafar una planxa enrotllable i estendre sobre ella una base d'alga; per damunt, posar-li la pasta d'arròs. A continuación, es col·loquen els ingredients que un vulgui. El segon pas és enrotllar-ho amb un art especial i deixar-ho reposar en un plat.
Al final ho vam poder degustar tots/es.
Si us donés la meva opinió a mi m'ha encantat, ho tornaria a repetir moltíssimes vegades.




dimecres

DORAYAKIS

Avui el Joan ens ha portat Dorayakis que ha fet a casa.
Els Dorayakis són uns dolços molt populars a Japó. No només els mengen els nens, sinó també els adults. En la sèrie de Doraemon apareix com el menjar favorit d'aquest personatge.
Dorayaki (“DAURA”és gong en japonès) significa “gong torrat”, segurament a causa de la seva forma circular.
El dorayaki està format per dues coques farcides d'una pasta dolça. Aquesta massa s'elabora amb mongetes vermelles (azuki) i sucre.

KIOTO, LA NOSTRA CARPA

Com no teníem cometes en forma de carpa, vam pensar que era molt més interessant tenir una carpa de debò. Així que, després d'una votació per decidir-ho vam comprar una en la tenda d'animals.

En arribar a classe, entre tots vam fer moltes propostes per al nom, però la que més ens va agradar va ser: Kioto. Estem encantats amb la nostra carpa. Tenir al Kioto ens està ajudant per aprendre moltes coses sobre les carpes: d'on procedeixen, com s'alimenten, com es reprodueixen, com dormen, quant temps viuen, etc.

Cada dia, el responsable de classe, li dóna el menjar i li canvia l'aigua.


 

MANGA

Manga (漫画) és la paraula japonesa per designar a les historietes en general. Fora de Japó, s'utilitza exclusivament per referir-se a les historietes nipones.

El manga té una àmplia varietat de gèneres, i arriba a públics diversos i persones adultes. Constitueix una part molt important del mercat editorial de Japó i motiva múltiples adaptacions a diferents formats: sèries d'animació, conegudes com Anime, o d'imatge real, pel·lícules, videojocs i novel·les. Cada setmana o mes s'editen noves revistes amb lliuraments de cada sèrie, al més pur estil del fulletó, protagonitzades per herois les aventures dels quals en alguns casos sedueixen als lectors durant anys. Des dels anys vuitanta, ha anat conquistant també els mercats occidentals.
A diferència de les altres dues grans escoles d'historieta (la franc-belga i la nord-americana), en el manga les vinyetes i pàgines es llegeixen de dreta a esquerra, igual que en l'escriptura tradicional japonesa. El més popular i reconegut estil de manga té també altres característiques distintives, moltes d'elles per influència de Osamu Tezuka, considerat el pare del manga modern.

SAMURAIS

El significat de la paraula samurai fa referència a “el qual serveix”. No eren criats de servei domèstic, sinó militars dedicats a protegir els interessos del senyor al que servien. A causa que eren entrenats en les arts marcials des de petits, en aconseguir la seva joventut arribaven a convertir-se en hàbils arquers, genets i espadaxins. A més, els seus estudis marcials eren complementats amb filosofia, literatura i cal•ligrafia entre moltes altres disciplines, amb la finalitat de desenvolupar una personalitat equilibrada que els transformés en un exemple digne de seguir. És així com cada samurai formava part d'un determinat clan al que devia obediència per sobre totes les coses.
Els samurais van ser molt temuts per les seves grans habilitats per a la guerra. En la seva part filosòfica, el samurai havia de seguir estrictament un codi d'honor denominat Bushidō. La casta samurai tenia el privilegi de portar en la seva cintura dos sabres: un de llarg anomenat katana i un més curt denominat wakizashi.

dissabte

URASHIMA TARO

Els contes populars són una forma d’acostar-se a la tradició i la forma de pensar d’altres pobles. La llegenda del pescador Urashima és una de les narracions més tradicionals del Japó.



dimecres

NOMBRES

NUMERACIÓ JAPONESA

COM PREPARAR EL SUSHI

HISTORIA DEL SUSHI



Sushi significa arròs avinagrat, en japonès. És un plat d'origen nipó a força d'arròs cuit amanit amb vinagre d'arròs, sucre i sal. Aquest plat és un dels més reconeguts de la gastronomia japonesa i un dels més populars al món. 

Fora de Japó el nom sushi designa només a les varietats més habituals, com el makizushi o el nigirizushi; curiosament se sol fer extensiu al sashimi, un plat a força de peix cru però sense arròs. 

La referència més primerenca del sushi a Japó va aparèixer l'any 718 encara que haurien de passar 800 anys, fins al segle XIX, perquè el sushi fos canviant al mateix ritme que la gastronomia japonesa: l'arròs va passar a ser bullit en comptes de bullit al vapor, i el més important: es va inventar el vinagre d'arròs. Mentre el sushi continuava fent-se fermentat juntament amb l'arròs, el temps de fermentació es va reduir gradualment i l'arròs es va començar a menjar amb el peix.

En el període Muromachi, entre els anys 1336 i 1573, es va desenvolupar el procés per crear oshizushi. Consistia a substituir la fermentació per l'ús del vinagre. Més tard, en el període Azuchi-Momoyama, del 1573 al 1603, es va inventar el namanari que es fermentava durant un període més curt que el narezushi (en el qual el peix es fermenta durant llarg temps juntament amb l'arròs i es menja després de separar-ho de l'arròs) i possiblement es marinaba amb vinagre d'arròs, la qual cosa li conferia una olor diferent al narezushi. La forta olor delcnarezushi va ser probablement una de les raons de l'escurçament i eventual desaparició del procés de fermentació. 

Existeixen escrits de l'època que descriuen l'olor del producte com "un encreuament entre formatge blau , peix i vinagre d'arròs". 

A inicis del segle XVIII, el oshizushi es va perfeccionar a Osaka i va arribar a Edo (actual Tòquio) a mitjans d’aquest segle. Aquests sushi requerien un temps de fermentació molt menor, així que les tendes avisaven als clients que esperaven quan el sushi estava llest. 

Hanaya Yohei, al final del període Edo, va inventar la varietat Kanto del nigirizushi. Es tractava d'un tipus de sushi sense fermentar i que es podia menjar amb les mans (o usant escuradents de bambú). Aquesta nova varietat va suposar el començament del sushi com a menjar ràpid dins del Japó. Aquests primers nigirizushi no eren iguals que les varietats actuals. El peix es marinaba en salsa de soja o vinagre o se salava molt, així que no era necessari mullar el sushi en salsa de soja. De vegades el peix es cuinava abans de formar el sushi; aquests mètodes s'utilitzaven a causa que en aquella època no existien possibilitats de refrigeració.

L'arribada de la refrigeració moderna a inicis del segle XX va permetre al sushi fet de peix fresc durar molt més temps. A la fi del segle XX el sushi va començar a guanyar importància i popularitat a nivell mundial. 

KATAKANA, HIRAGANA I KANJI

HIRAGANA


KANJI




OPENING DORAEMON

GRANOTA PAPIROFLÈXIA

CAL·LIGRAFIA JAPONESA

CERIMÒNIA DEL TE