PLÀSTICA JAPONESA

Aquest trimestre treballarem a plàstica aspectes relacionats amb la cultura de Japó. Un d'ells és l’origami que és un art d'origen japonès consistent en el plegat de paper per obtenir figures de formes variades. En català també se li pot denominar principalment papiroflèxia, encara que se’l coneix més pel seu nom oriental, origami.

El seu nom prové dels termes japonesos “oru”(plegar) i “kami” que significa paper. En l’origami no s'utilitza tisores, cola ni grapadora, tan sols el paper i les mans. Els elements preferits per modelar són animals i altres elements de la naturalesa com a arbres i flors. Segons la filosofia oriental, l’origami aporta calma i paciència a qui ho practica.

Hi ha diversos tipus d’origamis però jo us vaig a explicar alguna cosa sobre l’origami modular.

L’origami modular

Consisteix a posar una quantitat de peces idèntiques juntes per formar un model complet. Les peces són normalment simples però l'assemblatge final és molt complicat. Molts dels models modulars d’origami són bosses decoratives com el (kusudama), no obstant això la tècnica es diferent que el kusudama permet que les peces siguin juntes utilitzant celo o cola.

Un altre tipus d’origami és el plegat en humit que s'usa per fer diferents models amb corbes fines en comptes de plecs geomètrics rectes i superfícies planes. Consisteix a humitejar el paper perquè pugui ser modelat fàcilment. el model final manté la seva forma quan s'asseca.

Fujimoto va ser un dels primers mestres japonesos de l’origami. A Espanya ho va introduir l'escriptor Miguel de Unamuno cap a la dècada de 1930 i és ell qui ens parla de “els corbatins de paper”.