EL SUMO

El sumo és un dels esports mes preuats de Japó. És un tipus de lluita lliure on els contrincants o “rikishi” s'enfronten en un àrea circular. Els esportistes són coneguts per la seva gran grandària. La seva dieta(chanko-nabe) està dissenyada per mantenir i guanyar pes. Abans de començar a lluitar realitzen un ritual sintoísta (religió de Japó) entre els quals destaca llançar sal a la sorra en un intent d'allunyar els esperits adversos. Els aspirants a sumotori (esportistes de sumo) han d'aprendre la tècnica i filosofia en un gimnàs especial anomenat “heya”.

Les seves principals regles són:

1.el primer lluitador a tocar el terra amb alguna part del seu cos a excepció dels seus peus queda eliminat.

2.el primer lluitador a fer contacte amb l'exterior del cercle de lluita (ja sigui amb els seus peus o qualsevol altra part del seu cos) queda eliminat.

3.un lluitador que utilitza una tècnica il·legal o kinjite, com a cops, estrangulaciones, o luxacions articulessis, i unes altres; queda eliminat.

4.si un lluitador perd el mawahsi (única vestimenta utilitzada durant un combat de sumo), queda eliminat.

Normalment els combats de sumo no acostumen a durar molts segons perquè el contrincant més fort l’acostuma a llençar al terra d'una sola empenta. El ring es diu dohyo i està fet d'argila amb sorra escampada. Mesura entre 34 i 60 cm. d'altura. El cercle està delimitat per una soga d'arròs anomenada tawara que és enterrada en l'argila. En el centre hi ha dues línies anomenades shikiri-sen on es col·loquen els rikishi.

La roba que usen els esportistes de sumo és el fundoshi, una peça gran de tela que es nua al cos per formar una espècie de calçotets que deixa les natges al descobert. Fins a abans de la Segona Guerra Mundial, el fundoshi va ser la peça de roba interior per a homes més usada a Japó; no obstant això, ràpidament es va quedar fora d'ús després de la guerra amb l'arribada de la nova roba interor al mercat japonès, com els boxers. Avui dia es segueix utilitzant en els lluitadors de sumo, com a vestit de bany i per estar per casa. Hi ha molts tipus de fundoshi: el Rokushakuu, el Kuroneko, el Mokko i el Echyuuu.

Una de les primeres referències al sumo es troba en el llibre més antic del Japó, el Kojiki. El llibre relata una història sobre els orígens del sumo fa 2500 anys. Explica la llegenda que els déus Takemikazuchi i Takeminakata es van batre a duel en un combat de sumo, a prop a les platges de Izumo. La victòria del primer dels déus va permetre que el poble japonès ocupi tot l'arxipèlag.

Els lluitadors de sumo solen morir-se als 45 anys pel tipus de vida que porten. La dieta dels lluitadors de summe és molt alta en calories i no és bo per a la salut.